Centre Torrabadella

martes, 10 de julio de 2012

MAL DE CAP

Tractament de la cefalea Natural fent ús de l'acupuntura.

Les cefalees tensionals s'associen sovint amb la tensió del coll i dels músculs superiors de l'esquena.

De fet, un estudi d'investigació de pacients amb cefalea de tipus tensional van mostrar una forta correlació entre la intensitat del mal de cap i el grau de tensió superior del múscul trapezi, mesurada per l'electromiografia.

Atès que el tractament d'acupuntura pot induir un potent efecte de relaxació muscular (tant general com local), la majoria dels pacients experimenten un clar alleujament durant o immediatament després de la sessió d'acupuntura com s'ha demostrat a la practica en les nostres consultes des de fa més de 30 anys.

En comparació amb els mals de cap de tipus tensional, el tractament durant els atacs de migranya requereix especial cura i consideració.

La resposta de relaxació general, induïda per la teràpia pot provocar o intensificar la migranya, per les raons descrites anteriorment.

Pel tractament de la migranya, és força important canviar el nostre enfocament a la prevenció, evitant l'estrès i minimitzar l'acumulació contínua d'hiperexcitació del sistema nerviós simpàtic per tal d'evitar provocar la resposta exagerada de rebot parasimpàtic.

Si a l'etapa de pre-desenvolupament de la migranya involucra vasoconstricció excessiva pot ser previngut i l'episodi de mal de cap es pot evitat per complet amb l'acupuntura.

En conclusió, el tractament amb acupuntura és la millor i més efectiva terapia per tractar tot tipus de mals de cap.

Podem llegir en la web de l'Organitzacio Mundial de la Salud que recomanen els tractaments amb acupuntura per tot aquests tipus de patologies. Cefalees, sinusitis, cervialgies, etc....

miércoles, 11 de abril de 2012

INFORMACIÓ PER PACIENTS

ACUPUNTURA: HISTÒRIA I FILOSOFIA 
L'acupuntura és un forma tradicional de Medicina Oriental que té les arrels en els temps prehistòrics. Avui en dia que es fan servir tots els mitjans de Medicina Occidental, és encara pedra de toc per a tots els estudiants de Medicina a la Xina. A tot Europa, Nord d'Amèrica i altres parts del món també es practica amb efectivitat, tant en hospitals públics com en Clíniques privades. És precisament a la Universitat de Toronto, Canadà i a la de Miami, Florida on s'estan efectuant serioses investigacions, des de fa molts anys, sobre els diversos efectes i beneficis d'aquesta teràpia ancestral.El tractament d'Acupuntura consisteixen en inserir unes agulles, d'acer, or o plata, molt fines en punts específics de la pell.
Aquests punts, anomenats punts d'acupuntura, estan situats prop de terminals nervioses i connectats a altres línies anomenades, en termes de medicina, "Meridians". Un meridià és una línia bioenergètica sobre la qual estan un grup dels anomenats punts, lligats en particular a un òrgan determinat o a les seves estructures associades.La inserció d'aquesta finíssima agulla a la pell en un punt determinat i ben definit té diversos efectes: primer, estimula uns nervis específics que transmeten informació al cervell mitjançant impulsos bio elèctrics via la medul·la espinal i d’aquesta a la zona afectada.

El sistema nerviós controla la majoria dels processos en el nostre organisme. Quan estimulem algunes terminals nervioses, per exemple, incrementem el moviment dels intestins o els retardem. Alguns incrementen i altres relaxen el flux dels sucs digestius. El mateix principi podem aplicar en l'increment o relaxament del ritme cardíac, la contracció o dilatació dels vasos sanguinis, el fluir de les llàgrimes, el to dels músculs, la producció de mucus, la turgència de la pell, la secreció d'hormones , etc.

El sistema nerviós pot ser comparable a un sistema de control electrònic similar a un ordinador o a un pilot automàtic. El més important és que l'organisme intenta sempre mantenir-se a si mateix dins d'uns paràmetres, diguem-ne "normals". És el que s'anomena en medicina homeòstasi.Segon, s'ha comprovat que estimula la secreció de substàncies bioquímiques dels centres cerebrals i de la glàndula pituïtària. Aquestes substàncies són conegudes com encefalines, endorfines, serotonina, dinorfines i altres ( pèptids opioides endògens).
Elles són segregades per la glàndula pituïtària i conduïdes pel torrent sanguini sent el mecanisme propi del nostre cos per controlar el dolor.
.DURADA I RESPOSTA DEL TRACTAMENT
Haurem de tenir en compte que l'acupuntura no és mai un tractament d'una sola sessió, excepte casos molt específics no garanteix la curació instantània.La mitjana de tractament d'una malaltia crònica de diversos anys de durada requereix de 25 a 30 sessions per aconseguir una millora constatable, encara que ja des de la sisena es pot veure un inici de la milloria.
Les malalties cròniques precisessin d'intervals d’un descans de 15 dies després de 12 setmanes de tractament per desprens reprendre de nou el tractament ( com podria ser el cas de l’artrosi).


Un tractament normal es de unes 6 a 8 sessions, el mes seguides possibles per desprès anar dilatant-les en el temps.


Per aconseguir els millors resultats possibles de la teràpia és necessari estar mental i físicament relaxats abans del tractament. Així mateix és convenient que el pacient, després del tractament, procuri descansar el màxim possible.Aproximadament un terç dels pacients tractats senten una millora en els minuts següents al tractament. Altres necessiten més temps per aconseguir aquesta resposta, de vegades diversos dies, o sessions, de tractament.


Reaccions i complicacions
És molt rar que els pacients notin algun tipus de reacció després o durant el tractament. Només podria sentir-se després del primer o segon tractament, la qual cosa desapareix en els següents, es tracta d'un agreujament curatiu. Aquests pacients, paradoxalment, són els que tindran els millors resultats.
.Les úniques complicacions podrien ser, el lleuger sagnat, el dolor de l'agulla i una possible baixada de tensió si el pacient està en dejú i es propens a les baixades de tensió sanguínia..


Mètodes acompanyants


És important seguir al peu de la lletra tota recomanació dietètica, de descans, son, treball, forma de vida i hàbits.La Medicina Tradicional Xinesa és un complet sistema de medicina, amb un ventall d'aplicacions igual al de la Medicina Occidental. Pot tractar apropiadament cada cas en particular, incloent la part psicològica del mateix.
Els casos purament estructurals, com pot ser el trencament d'un os, han de ser tractats de forma convencional i com és lògic no poden ser tractats amb acupuntura, a excepció de calmar el dolor produït pel trencament i accelerar la unió de la fractura.En l'actualitat s'empra cada dia amb més assiduïtat l'acupuntura com anestèsia en cirurgia, sent més de 5.000 les intervencions, de les que jo tinc coneixement, efectuades en el General Goverment Hospital de Sri Lanka. Un dels casos més tractats i en els que he intervingut personalment han estat els parts, tan naturals com amb cesarea fent servir l’acupuntura com anestesia.Dr. Josep M. Torrabadella i Rodríguez

viernes, 30 de marzo de 2012

Tatuatges i pírcings: com decorar el cos sense riscos

Des de sempre, l'home ha pintat o marcat el seu cos per motius no només estètics, sinó també religiosos o socials, com una forma de diferenciar-se de la resta. Entre aquestes pràctiques d'art corporal destaquen els tatuatges i pírcings, que en els últims anys s'han convertit en una moda que arrossega, sobretot, a molts joves.

Avui dia, qualsevol pot lluir en el seu cos des d'una petita flor dibuixada a l'espatlla o el turmell, fins a figures gairebé increïbles que poden arribar a cobrir tota la superfície de la pell, passant per diferents tipus d'anelles i joies que sobresurten de qualsevol zona corporal.

Les diferents cultures i pobles primitius utilitzaven els tatuatges, bé per embellir o bé com a signe de distinció social. En algunes tribus eren considerats un talismà i la seva elaboració era tot un ritual, com en el cas de l'antic Egipte i, actualment, alguns poblats de Nova Zelanda, encara que en altres zones s'utilitzava també com a mètode de càstig per a aquells que eren acusats de sacrilegi.

Va ser a partir del segle XV quan aquesta pràctica es va popularitzar entre mariners, aventurers i membres de les classes socials marginades, el que va provocar una actitud de rebuig en diverses cultures com l'occidental i que encara avui preval en certa mesura.

En l'actualitat, tant els tatuatges com els pírcings, aquests últims utilitzats històricament per preservar la castedat o provocar l'estimulació sexual, han passat a convertir-se en un producte de moda que atrau cantants, esportistes, actrius i models, i que s'ha imposat com l'expressió d'un estil de vida.

Prevenció d'infeccions i contagis

Però aquestes pràctiques també poden comportar problemes físics, com infeccions i contagi de malalties, principalment l'hepatitis C, si no es realitzen adequadament, i socials, com el rebuig o marginació dels qui no entenen aquest "llenguatge del cos". Per això és important preparar-se i estar segur a l'hora d'adornar el cos amb aquestes tècniques, sobretot en el cas dels tatuatges, l'eliminació és molt costosa i en molts casos, a més, no és definitiva.

Els riscos per a la salut que comporten aquestes pràctiques han alertat sobre la necessitat de regular-les, que és competència de les comunitats autònomes i els ajuntaments. Fins ara, l'única normativa específica existent sobre tatuatges i pírcings és la de Catalunya, que regula les condicions sanitàries que han de reunir les instal · lacions i estableix l'obligació de esterilitzar tot l'instrumental i d'utilitzar material homologat pel Ministeri de Sanitat. Els professionals del piercing han, a més, seguir cursos de formació específics d'almenys 15 hores.
A l'hora de sotmetre a qualsevol treball de BodyArt (forats o tatuatges), el primer que cal fer és assegurar-se que aquest ho faci un professional. No s'ha d'acceptar l'oferiment de gent inexperta, coneguts com "scratcher", ja que són persones que no tenen l'entrenament apropiat per realitzar tatuatges o pírcings i, normalment, no utilitzen mètodes d'esterilització responsables ni materials homologats pel Ministeri de Sanitat.

El local on es realitzen ha de complir unes condicions mínimes d'higiene, la qual cosa evitarà possibles infeccions i contagis de malalties com l'hepatitis B i C o la sida. L'espai ha d'estar ben il · luminat perquè l'artista, que ha de portar guants en tot moment, pugui veure perfectament el que fa.
Totes les agulles s'han de rebutjar després de cada ús o esterilitzar amb alguna tècnica adequada (com l'autoclau), a més, aquestes no s'han de deixar sobre superfícies que no estiguin totalment esterilitzades. Un cop acabat el treball, els materials s'han de guardar en recipients segellats i la tinta sobrant s'ha de rebutjar.

En el cas dels pírcings, també s'han de tenir en compte unes mínimes mesures d'higiene, ja que si el material no està degudament desinfectat es pot contagiar l'hepatitis o el tètanus. A més, un anellat sense control pot destrossar la part del cos perforada.

Moltes són les parts del cos que poden ser "foradades", però cal triar la zona exacta. Per exemple, a la cella, és millor perforar només la part lateral, ja que al centre hi ha terminacions nervioses i, a més, es pot danyar el conducte lacrimal.
Perforar el llavi pot produir irritació dental i, en la llengua, si no es realitza correctament, pot provocar paràlisi o pèrdua de la sensació del sabor.
Si el lloc triat és l'interior del nas, cal tenir en compte que hi ha el risc de danyar el cartílag. Els experts recomanen no anellar els melics prominents, perquè tenen moltes possibilitats d'infectar

jueves, 1 de marzo de 2012

SATISFACCIÓ AMB L'HOMEOPATIA

Vuit de cada deu usuaris d'homeopatia
es mostra satisfet o molt satisfet

La investigació s'ha basat en l'aplicació d'un qüestionari realitzat entre
2010 i 2011 a una mostra en línia (Netquest) formada per 3.344 persones més grans
de 18 anys, distribuïdes en totes les comunitats autònomes.

Entre els principals motius que porten als espanyols a utilitzar medicaments
homeopàtics es troben els avantatges que presenten aquests tractaments:

• Són saludables i en general, no tenen efectes secundaris
• Són eficaços, funcionen
• Es poden prendre en cas d'embaràs, quan no permet la presa d'altres
medicaments.


Font: Newsletter Laboratoris Boiron

martes, 17 de enero de 2012

EL BENESTAR I LA SALUT COMENCEN PELS PEUS

La Naturalesa havia previst  que l'esser humà, en els seus desplaçaments a traves de muntanyes i valls, camines amb el peus nus i amb les seves zones reflexes en continu contacte amb la mare terra i, amb això es produïa un continu massatge de salut.
El nostre entorn ha estat totalment modificat, el sòl que tenia que fer massatge als nostres peus ha estat aplanat, natejat de pedres i ondulacions i, en la seva major part, asfaltat. Si a tot això hi sumem las males qualitats del nostre calçat, els nostres peus ja no tenen el contacte amb el sòl que la natura ha previst per millorar contínuament la nostra salut.
Anys i anys, generació rera generació hem mantingut els nostres peus comprimits en els imperfectes calaixos que son les nostres sabates, impedint la bona circulació sanguínia. Amb tot això en aconseguit unes conseqüències directes: peus freds i per tant, zones reflexes molt mal irrigades que compleixen molt limitadament les seves funcions de salut i benestar per la resta del organisme. (Extracte del llibre Temps de Benestar del Dr. Josep M. Torrabadella)

Un total de 26 ossos, 35 articulacions i 19 músculs conformen la meravellosa arquitectura dels nostres peus.
Quan ve l’estiu és un bon moment per airejar-los i deixar-los sortir dels calaixos, és a dir descansar de les sabates tancades. Problemes de deshidratació, l’aparició de taques solars, els ulls de poll, les durícies o la mala circulació sanguínia tenen remei tant sols amb uns bons hàbits higiènics.

Segons dades de la Societat Espanyola de Reumatologia, un 72% de la població sofreix patologies en els peus i, les sabates son un dels factors que més influeix en aquest tipus de problemes.
Amb l’arribada de la calor, s’imposen les sandàlies, un bon argument per prendre seriosament el tenir cura d’aquesta part del nostre cos, normalment desatesa en la resta de l’any.
Una elecció correcta de les sabates ens pot estalviar dolors i encetades innecessàries.

Norma bàsica: Fugir del calçat que impedeixi la transpiració del peu.

També em de tenir en comte que la zona davantera d’una bona sabata ha de  ser flexible per permetre al peu fer tots el moviments necessaris per caminar i que s’adapti al terreny que trepitja.

Es important l’alçada del tacons, seria un bon calçat el que tingui 2 centímetres de tacó. La comoditat de la forma és, per altre part, fonamental. Hem d’evitar les punteres estretes ja que comprimeixen en excés el peu i afavoreixen l’aparició dels antiestètics i dolorosos juanetes (Hallus valgus)
Procurar mantenir una distància adequada entre el dits del peu i la punta de la sabata per estalviar-nos la opressió amb la posterior aparició de les ungleres o ungles encarnades. També és convenient alternar el tipus de calçat al llarg del dia, per preveure la formació de durícies. Cada activitat tindria que comportar un tipus adequat de calçat.

Si parlem d’estètica, i ha una sèrie de consells bàsics que milloraran l’aspecte dels nostres peus. Rentar-los a diari amb aigua calenta i sal (una bona costums és fer-ho amb una infusió forta de farigola i sal) i, eixugar-los bé, tallar regularment les ungles i sobre tot rectes per estalviar nos encarnadures per acabar amb una empolvorada de talc.
També és aconsellable fregar amb una pedra tosca ( a les farmàcies) las parts més dures i aplicar una crema exfoliant per eliminar la pell morta. Un cop o dos per setmana fer un massatge amb una bona crema hidratant i posar-se uns mitjons de cotó finet per anar a dormir.

Si el problema és la suor, tenim una amplia gamma de productes refrescants i antitranspirants al nostra abast, tant en crema, gel, sals, etc.

Podem relaxar les nostres extremitats inferiors amb passejos per la sorra mullada de la platja o per l’herba recent tallada, molt recomanats per curar certes patologies com els peus plans, i amb exercicis de caminar de puntetes, agafar petits objectes amb els dits del peus, fer rotacions del tormell o fer rodar una pilota de tennis des de la punta del peu fins el taló.
Encara que aquests hàbits poden beneficiar als teus peus, en cas de petites berrugues, ulls de poll, juanetes o ungleres és importat posar-se en mans d’un bon especialista. Si el problema és de mala circulació per retenció de líquids a les cames, tenim que descartar l'existència d’un problema mèdic abans de sotmetres a cap tipus de massatge o presioterapia. Hem de tenir en compte que amb certs casos un massatge pot ser desaconsellable.
Altres problemes que poden amenaçar la salut dels nostres peus son els peus d’atleta, els papilomes i els fongs. Hem d’utilitzar sabatilles de goma a les piscines i llocs de bany en comunitat, sobre tot no utilitzar xancletes d’altres persones ni permetre als altres calçar-se les nostres.
Eixugar-se bé els peus, especialment els espais interdigitals, l’humitat és el que més els agrada als fongs, això ho saben bé els “caçadors de bolets”. Igual que les xancletes, mai compartir tovalloles.
Recordem que, el tenir uns peus sans no sols és motiu d’estètica, beneficia a tot l’organisme i contribueix a un benestar general.

Dr. Josep M. Torrabadella