La Naturalesa havia previst que l'esser humà, en els seus desplaçaments a traves de muntanyes i valls, camines amb el peus nus i amb les seves zones reflexes en continu contacte amb la mare terra i, amb això es produïa un continu massatge de salut.
El nostre entorn ha estat totalment modificat, el sòl que tenia que fer massatge als nostres peus ha estat aplanat, natejat de pedres i ondulacions i, en la seva major part, asfaltat. Si a tot això hi sumem las males qualitats del nostre calçat, els nostres peus ja no tenen el contacte amb el sòl que la natura ha previst per millorar contínuament la nostra salut.
Anys i anys, generació rera generació hem mantingut els nostres peus comprimits en els imperfectes calaixos que son les nostres sabates, impedint la bona circulació sanguínia. Amb tot això en aconseguit unes conseqüències directes: peus freds i per tant, zones reflexes molt mal irrigades que compleixen molt limitadament les seves funcions de salut i benestar per la resta del organisme. (Extracte del llibre Temps de Benestar del Dr. Josep M. Torrabadella)
Un total de 26 ossos, 35 articulacions i 19 músculs conformen la meravellosa arquitectura dels nostres peus.
Quan ve l’estiu és un bon moment per airejar-los i deixar-los sortir dels calaixos, és a dir descansar de les sabates tancades. Problemes de deshidratació, l’aparició de taques solars, els ulls de poll, les durícies o la mala circulació sanguínia tenen remei tant sols amb uns bons hàbits higiènics.
Segons dades de la Societat Espanyola de Reumatologia, un 72% de la població sofreix patologies en els peus i, les sabates son un dels factors que més influeix en aquest tipus de problemes.
Amb l’arribada de la calor, s’imposen les sandàlies, un bon argument per prendre seriosament el tenir cura d’aquesta part del nostre cos, normalment desatesa en la resta de l’any.
Una elecció correcta de les sabates ens pot estalviar dolors i encetades innecessàries.
Norma bàsica: Fugir del calçat que impedeixi la transpiració del peu.
També em de tenir en comte que la zona davantera d’una bona sabata ha de ser flexible per permetre al peu fer tots el moviments necessaris per caminar i que s’adapti al terreny que trepitja.
Es important l’alçada del tacons, seria un bon calçat el que tingui 2 centímetres de tacó. La comoditat de la forma és, per altre part, fonamental. Hem d’evitar les punteres estretes ja que comprimeixen en excés el peu i afavoreixen l’aparició dels antiestètics i dolorosos juanetes (Hallus valgus)
Procurar mantenir una distància adequada entre el dits del peu i la punta de la sabata per estalviar-nos la opressió amb la posterior aparició de les ungleres o ungles encarnades. També és convenient alternar el tipus de calçat al llarg del dia, per preveure la formació de durícies. Cada activitat tindria que comportar un tipus adequat de calçat.
Si parlem d’estètica, i ha una sèrie de consells bàsics que milloraran l’aspecte dels nostres peus. Rentar-los a diari amb aigua calenta i sal (una bona costums és fer-ho amb una infusió forta de farigola i sal) i, eixugar-los bé, tallar regularment les ungles i sobre tot rectes per estalviar nos encarnadures per acabar amb una empolvorada de talc.
També és aconsellable fregar amb una pedra tosca ( a les farmàcies) las parts més dures i aplicar una crema exfoliant per eliminar la pell morta. Un cop o dos per setmana fer un massatge amb una bona crema hidratant i posar-se uns mitjons de cotó finet per anar a dormir.
Si el problema és la suor, tenim una amplia gamma de productes refrescants i antitranspirants al nostra abast, tant en crema, gel, sals, etc.
Podem relaxar les nostres extremitats inferiors amb passejos per la sorra mullada de la platja o per l’herba recent tallada, molt recomanats per curar certes patologies com els peus plans, i amb exercicis de caminar de puntetes, agafar petits objectes amb els dits del peus, fer rotacions del tormell o fer rodar una pilota de tennis des de la punta del peu fins el taló.
Encara que aquests hàbits poden beneficiar als teus peus, en cas de petites berrugues, ulls de poll, juanetes o ungleres és importat posar-se en mans d’un bon especialista. Si el problema és de mala circulació per retenció de líquids a les cames, tenim que descartar l'existència d’un problema mèdic abans de sotmetres a cap tipus de massatge o presioterapia. Hem de tenir en compte que amb certs casos un massatge pot ser desaconsellable.
Altres problemes que poden amenaçar la salut dels nostres peus son els peus d’atleta, els papilomes i els fongs. Hem d’utilitzar sabatilles de goma a les piscines i llocs de bany en comunitat, sobre tot no utilitzar xancletes d’altres persones ni permetre als altres calçar-se les nostres.
Eixugar-se bé els peus, especialment els espais interdigitals, l’humitat és el que més els agrada als fongs, això ho saben bé els “caçadors de bolets”. Igual que les xancletes, mai compartir tovalloles.
Recordem que, el tenir uns peus sans no sols és motiu d’estètica, beneficia a tot l’organisme i contribueix a un benestar general.
Dr. Josep M. Torrabadella
