Avui dia, qualsevol pot lluir en el seu cos des d'una petita flor dibuixada a l'espatlla o el turmell, fins a figures gairebé increïbles que poden arribar a cobrir tota la superfície de la pell, passant per diferents tipus d'anelles i joies que sobresurten de qualsevol zona corporal.
Les diferents cultures i pobles primitius utilitzaven els tatuatges, bé per embellir o bé com a signe de distinció social. En algunes tribus eren considerats un talismà i la seva elaboració era tot un ritual, com en el cas de l'antic Egipte i, actualment, alguns poblats de Nova Zelanda, encara que en altres zones s'utilitzava també com a mètode de càstig per a aquells que eren acusats de sacrilegi.
Va ser a partir del segle XV quan aquesta pràctica es va popularitzar entre mariners, aventurers i membres de les classes socials marginades, el que va provocar una actitud de rebuig en diverses cultures com l'occidental i que encara avui preval en certa mesura.
En l'actualitat, tant els tatuatges com els pírcings, aquests últims utilitzats històricament per preservar la castedat o provocar l'estimulació sexual, han passat a convertir-se en un producte de moda que atrau cantants, esportistes, actrius i models, i que s'ha imposat com l'expressió d'un estil de vida.
Prevenció d'infeccions i contagis
Però aquestes pràctiques també poden comportar problemes físics, com infeccions i contagi de malalties, principalment l'hepatitis C, si no es realitzen adequadament, i socials, com el rebuig o marginació dels qui no entenen aquest "llenguatge del cos". Per això és important preparar-se i estar segur a l'hora d'adornar el cos amb aquestes tècniques, sobretot en el cas dels tatuatges, l'eliminació és molt costosa i en molts casos, a més, no és definitiva.
Els riscos per a la salut que comporten aquestes pràctiques han alertat sobre la necessitat de regular-les, que és competència de les comunitats autònomes i els ajuntaments. Fins ara, l'única normativa específica existent sobre tatuatges i pírcings és la de Catalunya, que regula les condicions sanitàries que han de reunir les instal · lacions i estableix l'obligació de esterilitzar tot l'instrumental i d'utilitzar material homologat pel Ministeri de Sanitat. Els professionals del piercing han, a més, seguir cursos de formació específics d'almenys 15 hores.
A l'hora de sotmetre a qualsevol treball de BodyArt (forats o tatuatges), el primer que cal fer és assegurar-se que aquest ho faci un professional. No s'ha d'acceptar l'oferiment de gent inexperta, coneguts com "scratcher", ja que són persones que no tenen l'entrenament apropiat per realitzar tatuatges o pírcings i, normalment, no utilitzen mètodes d'esterilització responsables ni materials homologats pel Ministeri de Sanitat.
El local on es realitzen ha de complir unes condicions mínimes d'higiene, la qual cosa evitarà possibles infeccions i contagis de malalties com l'hepatitis B i C o la sida. L'espai ha d'estar ben il · luminat perquè l'artista, que ha de portar guants en tot moment, pugui veure perfectament el que fa.
Totes les agulles s'han de rebutjar després de cada ús o esterilitzar amb alguna tècnica adequada (com l'autoclau), a més, aquestes no s'han de deixar sobre superfícies que no estiguin totalment esterilitzades. Un cop acabat el treball, els materials s'han de guardar en recipients segellats i la tinta sobrant s'ha de rebutjar.
En el cas dels pírcings, també s'han de tenir en compte unes mínimes mesures d'higiene, ja que si el material no està degudament desinfectat es pot contagiar l'hepatitis o el tètanus. A més, un anellat sense control pot destrossar la part del cos perforada.
Moltes són les parts del cos que poden ser "foradades", però cal triar la zona exacta. Per exemple, a la cella, és millor perforar només la part lateral, ja que al centre hi ha terminacions nervioses i, a més, es pot danyar el conducte lacrimal.
Perforar el llavi pot produir irritació dental i, en la llengua, si no es realitza correctament, pot provocar paràlisi o pèrdua de la sensació del sabor.
Si el lloc triat és l'interior del nas, cal tenir en compte que hi ha el risc de danyar el cartílag. Els experts recomanen no anellar els melics prominents, perquè tenen moltes possibilitats d'infectar
