LES PLANTES MEDICINALS

L'origen de la fitoteràpia, terme amb què es denomina el tractament de malalties amb plantes medicinals, i que és, alhora, un eficaç remei per a alguns problemes de bellesa o estètics, es remunta a 3.000 anys abans de Crist.

Devem als Sumeris el primer tractar de fitoteràpia. El van deixar gravat en tauletes d’argila, amb escriptura cuneïforme i comunament acceptada com la expressió escrita mes antiga, tot el que se sabia fins llavors sobre les propietats curatives de les plantes.

Però el gran interès que ha suscitat últimament la fitoteràpia no obeeix a un fet puntual o a una moda mes. Estem ja els començaments del segle XXI i des de fa ja més d'una dècada, homes i dones tornen a buscar una vida més sana i una millora en la seva qualitat de vida i per aconseguir-ho, una gran majoria, s'ha adonat de la necessitat de girar la vista als valors essencials, que continuen estant bàsicament en la naturalesa.

Actualment, a occident, unes dues-centes plantes tenen reconeguts, científicament, els seus efectes beneficiosos en el tractament de problemes nerviosos, digestius o circulatoris, entre d'altres.

FITOTERÀPIA XINESA

La medicina de les plantes , com ja em comentat, neix amb el mateix home, és un dels primers esforços d'aquest per a utilitzar la natura en el seu propi profit intentant per tots els mitjans al seu abast li posar remei a les seves malalties.

La professió de metge pot ser la segona més antiga de la humanitat i, possiblement superant a la primera.

En totes les tribus primitives, l'home, fins i tot abans de conèixer i domesticar el foc i sobretot de conrear, es nodria dels fruits que recollia, de les plantes, arrels, bolets i caça de petits animals fàcils a perseguir.

Xina no podia ser una excepció a aquesta regla, en les primeres societats organitzades Xineses les observacions van ser registrades en la memòria dels homes i aquests coneixements es transmetien de pares a fills i de mestre a deixeble, hi ha la llegenda que la forma de transmissió era mitjançant "La Cançó del Drac de Jade".

Aquesta cançó estava composta de tots els coneixements mèdics i dietètics de l'època.

Constatar doncs, que després de l'absorció d'un determinat aliment, els efectes eren nefastos o eren beneficiosos per a la salut després de la ingestió repetida i en diferents individus.

A partir d'aquí és quan van començar a conèixer els aliments que eren bons o dolents per menjar, els que sadollaven la gana, guarir els mals o destruir la vida.

Va ser un aprenentatge molt dur però necessari.

Més tard, després de dominar el foc, van poder fabricar útils i armes, van començar a caçar diferents espècies i pescar, constatant que els animals no només servien per alimentar-se i satisfer la gana sinó també que podien ser beneficiosos o perjudicials per a la salut i aprendre a servir-se'n, també, amb fins medicinals.

És molt usual en la farmacopea Xina l’ utilització de diferents parts d'un animal, per exemple la pell dessecada de l'ase o la carn de la serp així com diferents preparacions amb banyes, verins o ossos de diferents animals.

És en aquesta època que es comencen a coure els aliments en forma de tisanes, sopes, infusions, al vapor, al bany Maria i en decocció.

Des de fa molts segles, els vins i els alcohols són, també, considerats com molt importants dins de la confecció de medicaments. De tots es coneguda la tradició d’elaboració de diferents preparats en molts monestirs des de fa segles.

El Chartreuse per els cartoixans, el Calisay en un monestir de Bohèmia, les Aromes de Montserrat que el monjos benedictins varen crear per tractar les molèsties intestinals i axis molts d’altres, incloent la, injuriada per alguns, Coca Cola: formulada en el segle XIX quan va inventar-la el farmacèutic John Pemberton d’Atlanta per tractar de guarir les nàusees i els mals de cap, tan mateix, encara que molts ingredients son els mateixos i tingui, encara, algun fi positiu, ja no es la formula medicinal primitiva d’en Pemberton, doncs les noves legislacions Americanes els han fet sortir-ne del fi principal.

Per finalitzar em de fer notar que, com qualsevol medicament, les plantes poden provocar reaccions adverses. Sempre han ser recomanades per bons professionals.

El consum de les herbes medicinals per qualsevol via realment és un procés de medicació, recordem que la majoria dels medicaments actuals son derivats del les plantes, i és important que sempre sigui informat el seu metge, perquè qualsevol altre fàrmac recomanat per aquest, podria interaccionar negativament amb els components actius de les plantes.

Es necessari el mateix control estricte amb les plantes medicinals que amb els medicaments de síntesi, per tant consultin a un bon professional abans de prendre cap preparat fitoterapic.

Feng Shui, 2n.

Seguint les seves guies podrem millorar les nostres vides en moltes de les seves facetes, el nostre entorn familiar, la nostra feina, etc
Els principis bàsics del Feng Shui demostren com els variats estils d'arquitectura poden influir favorable o desfavorablement.

Des de temps remots, les classes dominants de la Xina Imperial el coneixien i practicaven. El sabedor dels secrets del FENG SHUI era reverenciat pels seus coneixements, i de vegades era fins i tot ajusticiat perquè ningú tingués accés a tan importants poders.

Cal recordar que les intrigues palatines estaven a l'ordre del dia en aquella època i es des de llavors que van començar a considerar com a prioritari el lloc on descansaven els seus morts, ja que una estratègica ubicació podria oferir beneficis fins a la cinquena generació de descendents. La perfecta orientació de la tomba, a l'Orient és tan important com la decoració de la pròpia llar.

Per a protecció de tan importants secrets, van arribar a cremar tots els tractats de FENG SHUI i escriure i distribuir tècniques espúries.

A tal punt van arribar, que la Ciutat Prohibida de Beijing, va haver de construi-se dues vegades, ja que en la primera es van utilitzar els tractats equivocats.

En èpoques més recents, amb l'arribada del comunisme, el FENG SHUI, així com moltes altres tècniques ancestrals, va ser prohibit pel “reverenciat” inclús fins l'actualitat president Mao, a la Xina continental.

Va sobreviure a Taiwan, Singapur, Malàisia, i sobretot a Hong Kong. I va ser de Hong Kong d'on ho van prendre els anglesos i el van difondre per Europa.
Ja en la dècada dels anys 80, va arribar als EUA on es va establir, va guanyar adeptes i va generar innombrables escoles, totes basades en els principis tradicionals d'aquell antiquisim FENG SHUI nascut a la Xina mil·lenària.

El FENG SHUI ensenya com viure en estat d'equilibri amb l'entorn personal. És una tècnica d'ordenació de l'espai en què vivim.
Prescriu orientacions que ens permeten controlar les misterioses forces metafísiques que suren en l'aire, en l'espai circumdant i que com deia El Petit Príncep, són invisibles als ulls.

Aquest conjunt de tècniques poden estudiar-se i, no sense certa dificultat, aplicar a l'espai personal. Si és correcta l'aplicació i s'estableixen els principis que propugna, aporta la promesa de bona fortuna per a aquells que ho facin.
Pot arribar a millorar la nostra sort, augmentar la nostra riquesa personal i preservar la nostra salut, al mateix temps que multiplica les oportunitats de prosperitat, èxit i realització personal.
I encara que no ho creguem, no és màgia; és ... simplement ...
"invisible als ulls"

Llegim en el Tao Et King "Fem un atuell d'un tros d'argila, i és l'espai buit a l'interior del vas el que la fa útil.

Fem portes i finestres per a una estada; i són aquests espais buits els que fan l'estada habitable.
Així, mentre lo tangible posseeix qualitats, és l'intangible el que ho fa útil ".
Lao Tse

BENEFICIS DE LA LLIMONA

Rica en vitamina "C" la llimona és recomanada com un proveïdor d'aquesta vitamina que ens ajuda a la correcta fixació de ferro a la sang.

S'ha dit que tenir reserves de vitamina "C" ens prevé de grips molt forts i recurrents encara que no està comprovat encara, els beneficis de la llimona sencera són múltiples i variats.

Constitueix un gran alleujament natural per als mals de cap i facilita l'eliminació d'àcid úric per l'orina.

És aconsellable en casos d'insuficiència hepàtica, elimina l'acidesa i pesadesa gàstrica, a més de combatre problemes gastrointestinals.

Té una acció depurativa important i és un excel·lent remei per evitar la formació de pedres al ronyó, artritis, artrosi, colesterol i problemes de gota.

La llimona prevé l'angina de pit i ajuda a tenir una bona circulació, rebaixa la hipertensió i és utilitzat en el tractament de l'anèmia contràriament al que s'havia dit fins fa pocs anys.

És recomanada en casos d'impotència sexual, combat l'insomni i alguns professionals asseguren que prevé el càncer per ser un bon antioxidant.

Cal no oblidar que ajuda a recuperar líquids perduts en cas de deshidratació o diarrea.

Podríem seguir... pro ens estendríem massa i crec que amb aquestes dades ja podeu comprendre lo important que es el consum de la llimona, això si, sencera.

Si fem servir la llimona sencera no desaprofitem res.

Com podem fer servir la llimona sencera ?

Doncs es molt senzill ... col·locarem la llimona "molt ben rentada", al congelador de la nevera.

Una vegada que la llimona es congela, processar o ratllar tot la llimona (sobre tot sense pelar) i escampar-la a la part superior dels seus aliments.

Escampar-la en les begudes, les carns, el peix, les amanides, gelats, sopes, fideus, salses, etc.

Tots els aliments tindran inesperadament un “bouquet” meravellós, una cosa que mai heu provat abans.

Quin és el gran avantatge d'usar la llimona sencer que no sigui el donar-li nous sabors als seus plats?

Bé, la pell de la llimona contenen 10 vegades més de vitamines que el suc de llimona en si.

I sí..., això és el que hem estat perdent¡.

Però a partir d'ara, congelar una llimona sencera, a continuació, ratllar-sobre els aliments i begudes i consumirem tots els nutrients i estarem més saludables.

FENG SHUI (introducció)

L' INVISIBLE

- "... Heus aquí el meu secret. És molt simple: no es veu bé sinó amb el cor. L'essencial és invisible als ulls".

- "L'essencial és invisible als ulls" - va repetir el petit príncep, per recordar-. (Del llibre "EL PETIT PRÍNCEP" d'Antoine de Saint Exupery)

Quanta raó tenia el creador de "El Petit Príncep" ... Hi ha veritats essencials per a l'existència que no poden ser vistes amb els ulls físics.
No veiem l'oxigen que conté l'aire i vivim bàsicament gràcies a ell, en realitat no veiem ni tan sols l'aire mateix.

No veiem el corrent elèctric, però en accionar un interruptor, Oh, miracle! se'ns encén la llum. Tampoc percebem les ones que fa que gaudim amb les melodies que ens ofereix la ràdio i ens delectem (de vegades) amb els programes de la televisió.
No les podem veure, però tots sabem que existeixen una ones energètiques.
És d'aquesta mateixa manera que no podem veure aquestes energies essencials que ens uneix a certs llocs.
Qui no recorda com era el seu racó preferit per als jocs d'infància, el seu dormitori, el jardí de la casa, aquell racó del bosc, aquell rierol on pescàvem de petits ...?
Si busquem en el mes recòndit de la nostra ment conscient, recordarem mobles, quadres, habitacions, adorns, aquella bicicleta que tantes alegries ens va donar, recordarem tots els objectes que ens atreien.

Així mateix recordarem els llocs que ens feien sentir incòmodes.
Recordo una anècdota succeïda a la meva esposa.

Ella se sentia tan incomoda a una casa de camp a la qual els seus pares solien acudir per passar uns dies de vacances, que arribà a demanar com a regal del seu aniversari:

Que no l'obliguessin a anar a aquella casa a excepció que ella ho demanés!

És un record que l'ha acompanyat tota la vida. L'explicació és ben simple, les ones d'energia que desprenia el lloc eren negatives, en aquell període de la seva vida, per a ella.

Amb el temps, ja adults, sempre intentem transportar als nostres actuals llars mica d'aquella màgia. I omplim casa nostra d'objectes dels quals no tenim clara la seva procedència: potser heretats, potser regalats, de vegades comprats en una arrencada d'amor o, simplement per capritx. Els acumulem al nostre voltant en un ordre misteriós, però exercint, sense adonar-nos, una influència oculta sobre nosaltres, que és realment invisible als ulls físics.
Casa meva és petit museu de records d'aquest tipus, records heretats dels meus pares i dels pares de la meva dona i, que aquests al seu torn van heretar dels seus. Em sento bé amb ells, sento que les seves ones energètiques forçosament han de ser positives ja que al seu dia els van recolzar a ells i avui estan donant suport a la meva família.
Sens dubte, nosaltres volem trobar aquest lloc, aquest espai creat per nosaltres, que ens satisfaci, i que sigui el nostre petit i recòndit regne. Moltes vegades, no sabem com trobar-lo, però seguim percebent que alguna cosa ens falta. Sentim en el més profund que gran part de la nostra felicitat i benestar depèn d'aconseguir trobar aquest lloc.

Precisament, hi ha una antiga disciplina xinesa que postula que la qualitat del lloc on vivim o treballem, el lloc en el qual passem la major part de les nostres vides, té una influència decisiva en la nostra destinació:

El FENG SHUI, és arquitectura, és urbanisme, paisatgisme i decoració d'interiors, orientats per millorar la qualitat de vida de l'home. El Feng Shui ens ofereix una metodologia per viure en harmonia amb el nostre entorn.

En propers escrits tractaré mes sobre el tema:

Josep Maria Torrabadella i Rodríguez
In memorian: Núria Pagès Pascual (19-01-1941- 05-02-2014)

COM PREPARAR ALFALS GERMINAT A CASA

L'alfals germinat pot adquirir-se ja fet en qualsevol botiga de dietètica, però si en voleu fer a casa, cosa molt senzilla , còmoda i mes barata,  procedeixi de la manera següent:

S'adquireixen les llavors d'alfals a la botiga de productes naturals o a qualsevol botiga de llavors agrícoles ( seran mes barates)i es posa una cullerada petita en un pot de vidre amb aigua suficient com per mantenir-les en remull durant unes 5 hores.

Passat aquest temps s'escorren bé les llavors i es posa una reixeta de gasa a la boca del flascó.

Es deixa en un lloc fosc i durant tres dies es renten, sense treure'n la gasa i escorrent l'aigua, dues vegades al dia

.

A partir del 3er. dia només cal rentar les una vegada al dia, quan se les vegi ja una mica crescudes se les deixa en un lloc ben il·luminat, però lluny del sol.

Això últim ens proporcionés la clorofil·la i un bonic color verd en els seus puntetes, a partir del quart dia ja es poden consumir.

Si prepara diversos pots petits, donant un espai de dos dies, tindrà sempre assegurada la seva collita. per l'amanida .