FENG SHUI (introducció)

L' INVISIBLE

- "... Heus aquí el meu secret. És molt simple: no es veu bé sinó amb el cor. L'essencial és invisible als ulls".

- "L'essencial és invisible als ulls" - va repetir el petit príncep, per recordar-. (Del llibre "EL PETIT PRÍNCEP" d'Antoine de Saint Exupery)

Quanta raó tenia el creador de "El Petit Príncep" ... Hi ha veritats essencials per a l'existència que no poden ser vistes amb els ulls físics.
No veiem l'oxigen que conté l'aire i vivim bàsicament gràcies a ell, en realitat no veiem ni tan sols l'aire mateix.

No veiem el corrent elèctric, però en accionar un interruptor, Oh, miracle! se'ns encén la llum. Tampoc percebem les ones que fa que gaudim amb les melodies que ens ofereix la ràdio i ens delectem (de vegades) amb els programes de la televisió.
No les podem veure, però tots sabem que existeixen una ones energètiques.
És d'aquesta mateixa manera que no podem veure aquestes energies essencials que ens uneix a certs llocs.
Qui no recorda com era el seu racó preferit per als jocs d'infància, el seu dormitori, el jardí de la casa, aquell racó del bosc, aquell rierol on pescàvem de petits ...?
Si busquem en el mes recòndit de la nostra ment conscient, recordarem mobles, quadres, habitacions, adorns, aquella bicicleta que tantes alegries ens va donar, recordarem tots els objectes que ens atreien.

Així mateix recordarem els llocs que ens feien sentir incòmodes.
Recordo una anècdota succeïda a la meva esposa.

Ella se sentia tan incomoda a una casa de camp a la qual els seus pares solien acudir per passar uns dies de vacances, que arribà a demanar com a regal del seu aniversari:

Que no l'obliguessin a anar a aquella casa a excepció que ella ho demanés!

És un record que l'ha acompanyat tota la vida. L'explicació és ben simple, les ones d'energia que desprenia el lloc eren negatives, en aquell període de la seva vida, per a ella.

Amb el temps, ja adults, sempre intentem transportar als nostres actuals llars mica d'aquella màgia. I omplim casa nostra d'objectes dels quals no tenim clara la seva procedència: potser heretats, potser regalats, de vegades comprats en una arrencada d'amor o, simplement per capritx. Els acumulem al nostre voltant en un ordre misteriós, però exercint, sense adonar-nos, una influència oculta sobre nosaltres, que és realment invisible als ulls físics.
Casa meva és petit museu de records d'aquest tipus, records heretats dels meus pares i dels pares de la meva dona i, que aquests al seu torn van heretar dels seus. Em sento bé amb ells, sento que les seves ones energètiques forçosament han de ser positives ja que al seu dia els van recolzar a ells i avui estan donant suport a la meva família.
Sens dubte, nosaltres volem trobar aquest lloc, aquest espai creat per nosaltres, que ens satisfaci, i que sigui el nostre petit i recòndit regne. Moltes vegades, no sabem com trobar-lo, però seguim percebent que alguna cosa ens falta. Sentim en el més profund que gran part de la nostra felicitat i benestar depèn d'aconseguir trobar aquest lloc.

Precisament, hi ha una antiga disciplina xinesa que postula que la qualitat del lloc on vivim o treballem, el lloc en el qual passem la major part de les nostres vides, té una influència decisiva en la nostra destinació:

El FENG SHUI, és arquitectura, és urbanisme, paisatgisme i decoració d'interiors, orientats per millorar la qualitat de vida de l'home. El Feng Shui ens ofereix una metodologia per viure en harmonia amb el nostre entorn.

En propers escrits tractaré mes sobre el tema:

Josep Maria Torrabadella i Rodríguez
In memorian: Núria Pagès Pascual (19-01-1941- 05-02-2014)