LES PLANTES MEDICINALS
L'origen
de la fitoteràpia, terme amb què es denomina el tractament de
malalties amb plantes medicinals, i que és, alhora, un eficaç remei
per a alguns problemes de bellesa o estètics, es remunta a 3.000
anys abans de Crist.
Devem als Sumeris el primer tractar
de fitoteràpia. El van deixar gravat en tauletes d’argila, amb
escriptura cuneïforme i comunament acceptada com la expressió
escrita mes antiga, tot el que se sabia fins llavors sobre les
propietats curatives de les plantes.
Però el gran interès
que ha suscitat últimament la fitoteràpia no obeeix a un fet
puntual o a una moda mes. Estem ja els començaments del segle XXI i
des de fa ja més d'una dècada, homes i dones tornen a buscar una
vida més sana i una millora en la seva qualitat de vida i per
aconseguir-ho, una gran majoria, s'ha adonat de la necessitat de
girar la vista als valors essencials, que continuen estant bàsicament
en la naturalesa.
Actualment, a occident, unes dues-centes
plantes tenen reconeguts, científicament, els seus efectes
beneficiosos en el tractament de problemes nerviosos, digestius o
circulatoris, entre d'altres.
FITOTERÀPIA XINESA
La
medicina de les plantes , com ja em comentat, neix amb el mateix
home, és un dels primers esforços d'aquest per a utilitzar la
natura en el seu propi profit intentant per tots els mitjans al seu
abast li posar remei a les seves malalties.
La
professió de metge pot ser la segona més antiga de la humanitat i,
possiblement superant a la primera.
En
totes les tribus primitives, l'home, fins i tot abans de conèixer i
domesticar el foc i sobretot de conrear, es nodria dels fruits que
recollia, de les plantes, arrels, bolets i caça de petits animals
fàcils a perseguir.
Xina
no podia ser una excepció a aquesta regla, en les primeres societats
organitzades Xineses les observacions van ser registrades en la
memòria dels homes i aquests coneixements es transmetien de pares a
fills i de mestre a deixeble, hi ha la llegenda que la forma de
transmissió era mitjançant "La Cançó del Drac de Jade".
Aquesta
cançó estava composta de tots els coneixements mèdics i dietètics
de l'època.
Constatar
doncs, que després de l'absorció d'un determinat aliment, els
efectes eren nefastos o eren beneficiosos per a la salut després de
la ingestió repetida i en diferents individus.
A
partir d'aquí és quan van començar a conèixer els aliments que
eren bons o dolents per menjar, els que sadollaven la gana, guarir
els mals o destruir la vida.
Va
ser un aprenentatge molt dur però necessari.
Més tard, després de dominar el foc, van poder fabricar útils i
armes, van començar a caçar diferents espècies i pescar,
constatant que els animals no només servien per alimentar-se i
satisfer la gana sinó també que podien ser beneficiosos o
perjudicials per a la salut i aprendre a servir-se'n, també, amb
fins medicinals.
És
molt usual en la farmacopea Xina l’ utilització de diferents parts
d'un animal, per exemple la pell dessecada de l'ase o la carn de la
serp així com diferents preparacions amb banyes, verins o ossos de
diferents animals.
És
en aquesta època que es comencen a coure els aliments en forma de
tisanes, sopes, infusions, al vapor, al bany Maria i en decocció.
Des
de fa molts segles, els vins i els alcohols són, també,
considerats com molt importants dins de la confecció de medicaments.
De tots es coneguda la tradició d’elaboració de diferents
preparats en molts monestirs des de fa segles.
El Chartreuse per els cartoixans, el
Calisay en un monestir de Bohèmia, les Aromes de Montserrat que el
monjos benedictins varen crear per tractar les molèsties intestinals
i axis molts d’altres, incloent la, injuriada per alguns, Coca
Cola: formulada en el segle XIX quan va inventar-la el farmacèutic
John Pemberton d’Atlanta per tractar de guarir les nàusees i els
mals de cap, tan mateix, encara que molts ingredients son els
mateixos i tingui, encara, algun fi positiu, ja no es la formula
medicinal primitiva d’en Pemberton, doncs les noves legislacions
Americanes els han fet sortir-ne del fi principal.
Per finalitzar em de fer notar que, com
qualsevol medicament, les plantes poden provocar reaccions adverses.
Sempre han ser recomanades per bons professionals.
El consum de les herbes medicinals per
qualsevol via realment és un procés de medicació, recordem que la
majoria dels medicaments actuals son derivats del les plantes, i
és important que sempre sigui informat el seu metge, perquè
qualsevol altre fàrmac recomanat per aquest, podria interaccionar
negativament amb els components actius de les plantes.
Es
necessari el mateix control estricte amb les plantes medicinals que
amb els medicaments de síntesi, per tant consultin a un bon
professional abans de prendre cap preparat fitoterapic.
